Translate

dissabte, 13 d’octubre del 2012

La comunicació i les seves habilitats lingüístiques

Aquesta setmana a la classe de COED hem treballat la competència comunicativa i les quatre habilitats lingüístiques del llenguatge. 
Va ser una classe molt teòrica en la que no vam parar d'escriure, però de tant en tant ja va bé, així després les pròximes classes són més dinàmiques.

Doncs bé, la competència comunicativa es podria definir com la capacitat de comunicació d'una persona, és a dir, la capacitat de coneixement d'una llengua i l'habilitat per utilitzar-la en el context adequat. Aquesta competència té uns components o característiques que la fan possible: el domini del codi lingüístic, la situació comunicativa, saber produir i interpretar discursos o textos i millorar l'efectivitat de la comunicació. 
A part, hem de tenir presents les quatre habilitats lingüístiques que ens són indispensables per poder-nos comunicar en qualsevol situació. Aquestes habilitat són: llegir, escriure, parlar i escoltar. 
La primera, llegir, és un procés per comprendre un text escrit. Segons Isabel Solé a l'any 1992, llegir té 4 implicacions: és un procés actiu, consisteix en aconseguir un objectiu, és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text, i és implicar-se en un procés de predicció i inferència(1) continu. La segona habilitat, escriure, és un procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. La tercera, parlar, consisteix en expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació. Finalment, la quarta habilitat, escoltar, consisteix en comprendre un missatge a partir d'un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació. 

En realitat són conceptes molt bàsics, però que no ens aturem a pensar en ells perquè els donem per sapiguts, quan en realitat ens hauríem de plantejar perquè llegim, o sigui amb quins objectius, o que pretenc escoltant a una altra persona o simplement com escric, en quines regles em baso per escriure. Quan ensenyem a un infant a parlar o llegir, li ensenyem el simple fet de realitzar l'acció, però mai se li explica en que consisteix el que està començant a fer. Potser es faria massa complicat per un nen entendre-ho del tot, dependria de l'edat en que s'ensenyi. Tot i així, són conceptes que són necessaris saber. 



(1) Habilitat de compendre algún aspecte del text a partir del significat de ka resta, és a dir, del context. Seria sinònim de deduir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada