CONCLUSIONS

Avui puc donar per acabat el que ha estat el meu blog durant aquest primer semestre com a estudiant d'educació primària a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna). Doncs bé, durant aquest semestre el meu treball ha estat escriure un blog sobre diverses activitats que realitzàvem a classe de dues assignatures d'un mòdul, COED i GITIC, dues assignatures molt diferents però a la vegada amb molts punts en comú que no he pogut veure fins haver-les realitzat. 

Un bon exemple d'això seria una de les últimes activitats realitzades a classe: el bon comunicador. Sobre aquesta activitat us poso l'enllaç de l'entrada que vaig fer fa uns dies on queda tot explicat detalladament. Així una mica en resum i per veure la clara relació, dir que tot va començar quan un dia a COED vam haver-nos de llegir el llibre "Com parlar bé en públic". A partir d'aqui i de diversos exercicis, vam haver d'aplicar la teoria d'aquest llibre sobre una persona a la que per grups consideréssim un "bon comunicador". Després ho mostràvem a la resta de la classe amb un o diversos suports apresos a GITIC. 

Al principi penses que es farà molt difícil poder relacionar tots els conceptes entre les dues matèries. Els plans d'estudis et semblen totalment diferents, però després veus que moltes coses guarden relació entre elles, i que al final has assumit tots els objectius que et vas proposar al principi. 

Crec com ja he dit a moltes de les meves entrades, que és molt important en els dies en que vivim, uns dies d'una societat amb canvis constants, que els futurs mestres aprofitem que hem nascut en uns anys de tecnologia i que ho poguem aplicar a classe. És evident que la tecnologia està en el nostre dia a dia, i per això és important que estiguem envoltats d'ella, perquè el que nosaltres sapiguem i utilitzem, serà el que aprendran els infants. Però un mestre no només ha de saber tot això, sinó que també ha de saber comunicar-se amb claredat perquè tots els alumnes entenguin tot el que diu. Per això crec que ha estat molt útil tornar a treballar amb materials digitals, que potser ja coneixia però mai m'havia arribat a plantejar la seva funció a les escoles, i també treballar la comunicació, sense la qual segurament no podríem relacionar-nos ni establir relacions amb altres persones.

Ha estat molt interessant barrejar les dues assignatures per treballar aspectes que quasi no recordava, però que ara vec que són realment importants pel meu futur com a mestra. 

Per donar per acabat el blog, us poso algunes entrades de cada assignatura que vull destacar.


COED
- La comunicació i les seves habilitats lingüístiques
- La descripció

GITIC
- Les TIC i les TAC
- Identitat i territori
- L'Scratch
- Google Drive i les seves possibilitats

Gràcies.

El bon comunicador

Al llarg de tot el semestre a les classes de COED hem treballat quines característiques ha de tenir un bon comunicador. No és gens fàcil decidir-se per una persona a la que nosaltres considerem un bon comunicador, ja que per uns ho pot ser i per altres no. Sense cap dubte, per mi és un gran comunicador en Quim Monzó. Quan ho vaig dir a principi de semestre a classe no tothom hi va estar d'acord, ja que algunes persones van considerar que ho podia ser escribint però no parlant, a causa de diferents ticks facials. 

Dies més tard  vam haver dentregar el treball del llibre "Com parlar bé en públic". En aquest llibre s'explica molt detalladament les tècniques que ha de seguir una persona davant una presentació en públic. No es tracta només del que es mostra al públic, que és un factor molt important, sinó també de tot el treball que hi ha darrere. A la classe vam treballar en grups per concloure entre tots el que creiem que havia de tenir un bon comunicador per denominar-lo com a tal. Aquestes van ser les nostres conclusions:

1. Ha de dominar el tema del que parla.

2. Ha de ser natural i mantenir una postura correcte.

3. Ha de mirar al públic en general.

4. Ha de fer el que públic se senti involucrat.

5. Ha de captar l'atenció del públic repetint el missatge principal diverses vegades.

6. Ha d'utilitzar mitjans audiovisuals per donar suport a la paraula i ser creatiu.

7. Ha d'utilitzar frases curtes i clares amb pauses i silencis.

8. Ha de mantenir un to i una velocitat adequats.

9. Ha de preparar-se un guió.

10. Ha de fer una bona estructura del discurs.

Per acabar amb aquest tema, l'última activitat realitzada a classe va ser l'investigació d'una persona a la que considerem un bon comunicador. Havíem d'explicar mitjançant algun suport treballat a classe de GITIC perquè la persona que havíem escollit consideràvem que comunicava bé. El meu grup vam triar a la Pilar Rahola, i mitjançant un prezi, vam llegir els seus tuits, el seu blog, les seves notícies i vam veure diversos videos. Així vam arribar a la conclusió que si és una bona comunicadora.

Totes aquestes activitats ens han servit per veure com hem d'aconseguir parlar davant d'un públic.

Les TIC i les TAC

Avui hem parlat de la importància de les TIC i les TAC a les escoles. 

Hi hagut diferents maneres d'interpretar aquestes tecnologies segons els anys avancen, tot i que l'objectiu de totes ha estat una dinàmica en que l'alumne li diu al mestre si està aprenent i l'assignatura avança amb l'infant. Les maneres que han existit d'interpretar les tecnologies són les següents:

1. L'ordinador pot ser el mestre: tot el que es necessitava es posava a l'ordinador perquè no es necessita la figura del mestre per aprendre. Era la idea de futur de l'escola allà cap els anys 70, però aquesta no va ser possible.

2. L'ordinador com alumne: és una idea sorgida del pensament constructivista que es basa en que un infant construeix el seu coneixements a partir de les interaccions amb l'entorn, en aquest cas l'ordinador. El rol de l'infant més actiu.

3. L'ordinador com a laboratori: l'ordinador proporciona eines a l'infant i aquest aprèn descobrint i amb el que veu, per tant, amb les seves interaccions. 

4. L'ordinador com a eina de treball: l'infant pot crear textos, dibuixos, vídeos, àudios...i utilitza l'ordinador per accedir a la informació, publicarla i comentarla

Aquest últim és la opció més triada a les escoles actuals tot i que en algun lloc l'ordinador s'utilitza com a mestre. 

Després vam passar a descobrir tot de pàgines amb ús educatiu que estan a l'abast dels mestres, no només perquè puguin utilitzar el material ja penjat al "núvol", sinó que també perquè puguin pujar el seu propi material per compartir-lo amb altres professionals. Tot seguit, algunes de les pàgines:

XTEC
EDU365
CACERES DEL TRESOR

De totes les que vam veure havíem de triar una i treballar sobre aquesta. Per acabar, una captura de pantalla de la meva activitat. 

Les tecnologies estan cada vegada més presents en les nostres vides, i amb la importància que té l'escola en la cultura com a principal centre d'aprenentatge, s'ha d'anar adaptant als canvis que es presenten. És important que els que estem estudiant per ser mestres tinguem algun punt de referència per no trobar-nos perduts quan comencem a exercir la professió. Aquestes pàgines constantment actualitzades són una eina molt interessant perquè l'alumne segueixi utilitzant un ordinador com a suport en el seu aprenentatge. 

UNESCO I ISTE

A la classe d'avui hem estat parlant de l'adquisició de competències per l'ús de les tecnologies per part dels mestres i de l'alumnat. L'activitat ha consistit en la lectura d'uns documents de la UNESCO i de la ISTE sobre això. Per poder-ho explicar tot millor, tot seguit us poso una presentació.

Com ja he dit a diverses de les meves entrades, en el món canviant en que vivim és important que tan mestres com estudiants tinguin unes competències bàsiques sobre el paper de les tecnologies a les escoles. Per sort jo he crescut en una societat que des de ben petita m'ha volgut relacionar amb aquestes tecnologies, però hi ha mestres més grans que no han tingut la mateixa sort que jo i que, per tant, no ensenyen aquestes competències als seus alumnes. Com a futura mestra, soc conscient del paper, cada cop més protagonista, que juguen les tecnologies dins les nostres aules.

El codi oral: la recitació

A la classe d'avui de COED hem començat les recitacions de poemes. La recitació és un art que es fa mitjançant el codi oral. Amb aquest codi es treballa el canal auditiu i rebem la informació successivament. Moltes de les expressions que diem són espontànies, així que podem rectificar el que diem però no esborrar-ho. És una comunicació immediata en el temps i l'espai i hi ha una interacció entre el parlant i el qui l'escolta. Tot i que l'activitat era oral, per poder recitar un poema primer s'ha d'haver escrit. A continuació us faig una petita síntesi del codi escrit perquè pugueu veure les diferències. Doncs bé, el codi escrit és visual, la percepció és simultània perquè rebem tota la informació alhora. És una comunicació més elaborada, ja que ens permet la seva modificació, alhora que és diferida perquè no la rebem en el mateix temps i espai. És una comunicació duradora, perquè les lletres escrites perduren, i no hi ha una interacció entre dos subjectes.

L'activitat realitzada consistia en que cadascú triava un poema i l'havia de recitar davant de tota la classe. Els poemes no podien estar repetits, ni ser poemes que haguessin estat versionats com a cançó. Obviament, el poema havia de ser en català. 

Després d'una llarga tria, vaig acabar recitant el poema: Què és l'amor? de Marià Aguiló. Dic llarga tria perquè no va ser fàcil. Primer vaig triar un poema que va agafar una altra persona abans que jo, era un poema que m'agradava molt de Clementina Arderiu, així que vaig haver de triar el que tenia com a segona opció, però aquest no m'acabava de convèncer. Finalment, quan ja havia triat l'últim abans de començar amb l'activitat, vaig adonar-me que ja el feia una altra companya.

A continuació us poso el poema que vaig recitar. 

Què és l'amor?

Què és l'amor, nina em preguntes?

Senyal que no l'has sentit; 

i amb mes pobres comparances, 

com te'l podré definir? 

No en parla el mestre a l'escola,

ni en la llar se'n parla als fills, 

i als quinze anys l'amor arriba 

sobtat com un terbolí. 

L'amor és el pa de vida

que el cor troba en est exil; 

l'únic bé que deixà traure 

Déu a Adam del Paradís. 

Se sent com una harmonia

que conforta l'esperit, 

dolça com la veu dels àngels, 

pura com el seu somrís.

Mes no hi ha instrument que puga
est cant del cel fer sentir,
fins que el cor se torna una arpa
que ressona en altre pit.

La recitació no em va sortir molt malament. Quan assajava a casa li donava un to teatral que clar estava, no em va sortir en el moment clau. Tot i així, vaig passar menys nervis dels que pensava, crec que la majoria em van sortir de cop quan vaig veure que no era la única que feia aquest poema. Pel que fa a altres aspectes a destacar, doncs dir que crec que la meva posició va ser la correcta. Em vaig posicionar bastant recte i vaig fer petits moviments amb les mans, tot i que hauria estat bé que li donés encara més moviment. No sóc molt bona fent aquest tipus d'activitats, però poc a poc vaig perdent la vergonya que fa uns anys em caracteritzava.

Com ja he dit en alguna entrada anterior, és important saber parlar bé en públic, i aquest tipus d'activitats ens serveixen per practicar pel nostre futur com a mestres. No és el mateix parlar davant de nens que davant d'un grup de persones de la teva edat o més grans, però l'experiència mai no va malament. 

Taxonomia de Bloom

Vam treballar a classe fa uns dies una teoria bastant interessant que es va desenvolupar fa anys sobre el procés de l'aprenentatge. A continuació, us explico una mica de que parla.

Benjamín Bloom va desenvolupar la seva taxonomia d’objectius educatius que era una eina per estructurar i comprendre el procés d’aprenentatge. Aquesta taxonomia encaixava amb el domini psicològic cognitiu amb el qual es processa informació, coneixement i habilitats mentals. També segueix el procés del pensament, és a dir, no entenem un concepte si primer no el recordem i de manera molt semblant no podem aplicar coneixements o conceptes si no els entenem. Bloom va descriure cada categoria amb un substantiu i les va organitzar en ordre ascendent, d’inferior a superior. Anys més tard aquesta taxonomia es va revisar i es van produir modificacions, els substantius van passar a ser verbs com per exemple: recordar, entendre, aplicar, analitzar, avaluar o crear. Es va revisar novament per poder digitalitzar aquesta taxonomia.

Tot seguit, adjunto la imatge de quadre on tots aquests verbs surten classificats i relacionats amb activitats útils per la seva aplicació. 

Doncs a partir  de la lectura del document on queda explicada i resumida tota la taxonomia, ens van proposar fer un resum on quedés tot explicat en poques línies, i també una taula on relacionéssim els verbs clau amb activitats realitzades a l'aula i amb activitats que podríem proposar als infants. 

A partir de fer aquests treballs t'adones que la majoria de coses que fem tenen un "perquè", un motiu o una explicació de perquè es fan així o perquè reaccionem d'una manera o d'una altra segons el que fem. 

IDENTITAT I TERRITORI

Fa uns dies vam començar les exposicions d'Identitat i Territori. La meva parella, la Marta Barrera, i jo vam ser les segones en exposar. Era un treball que portàvem treballant des de fa bastant temps i que va complir les nostres expectatives.

El treball consistia en trobar una relació entre una identitat i el seu territori. En el nostre cas vam triar l'identitat catalana en el territori de la televisió. Vam agafar una sèrie, un programa d'entreteniment i uns dibuixos animats, i el que vam fer va ser intentar trobar quina relació d'influència hi havia entre el subjecte televisiu i la nostra societat, la catalana. 

Doncs bé, en el cas de la sèrie vam decidir triar "El cor de la ciutat". Amb aquest exemple vam veure que hi havia efectivament una influència mútua, perquè s'havien ambientat en un barri de la ciutat de Barcelona i en els seus veïns com a trama principal, però alhora, ens mostra una sèrie de valors o temes que podem trobar-nos en el nostre dia a dia i que ens ajuden a saber com podem reaccionar. El mateix vam poder demostrar amb el programa triat, APM?, on es mostren vídeos d'actualitat tan catalana com espanyola i, finalment, els dibuixos infantils de "Les tres bessones", ambientats en tres nenes catalanes a les quals els hi passen una sèrie d'aventures i moltes d'aquestes ens mostren parts importants de la nostra cultura. 

El que havíem de fer amb aquest treball era mostrar diverses eines de treball apreses a les classes de GITIC. En el nostre cas vam triar el Prezi, un programa del que ja vaig parlar a una entrada fa temps. Vam creure que era el programa més adient per la nostra presentació, on també havíem de mostrar com havíem aprés que ha de ser un bon comunicador.

No va ser un treball fàcil, ja que vam haver de dedicar-li moltes estones sobre tot al principi quan planificàvem o quan vam començar amb l'edició de vídeos amb el Movie Maker, perquè no és difícil el fet de tallar-los sinó el fet de trobar el video adient pel que vols dir. Pel que fa a l'exposició, crec que ens va sortir bastant bé, però no ens va donar temps d'acabar-la. El timbre de finalització va sonar quan nomes ens quedaven per dir dues paraules. Però després parlant amb el públic vam saber que havia agradat bastant i que ho havíem fet molt bé.

Crec que haver de fer exposicions davant d'un públic és molt important per tothom, no només per aquelles persones que els hi costa parlar en públic sinó també per aquelles persones que en un futur o en el present es dediquen a feines  on estan en contacte amb un públic constantment. És important, com crec que ja vaig dir un cop, que a les escoles es doni importància a que els alumnes aprenguin a parlar correctament en públic.

A continuació un poso el treball que vaig exposar amb la meva parella. Espero que us agradi.



Engaixats a la caixa

El Prezi i unes futures millors presentacions

 

A la publicació d'avui us parlaré del Prezi.

El Prezi és un programa o eina per fer presentacions que va molt més enllà del bàsic Power Point. Amb aquest, es poden compartir idees en el que actualment s'anomena la informàtica del núvol, on tot el que podem trobar a la xarxa d'Internet està a l'aire. És una eina de presentació amb intercanvi d'idees, ja que es pot permetre que altres persones puguin modificar la presentació on-line i la persona que l'ha creat pugui veure què canvia i com ho està fent en el mateix moment.  Cada usuari decideix la grandària de tots els aspectes que inclou, com també l'ordre en el que vol que apareguin. La presentació final es pot fer en el mateix navegador o amb una prèvia descarrega del projecte realitzat.

Afegir que el Prezi, que és un servei principalment gratuït, deixa triar la opció de descarregar la versió gratuïta i bàsica, una més avançada però també gratuïta a mestres i estudiants, i una última, la més avançada i amb més opcions, però de pagament.

Crec que és una eina molt bona. M'ha agradat molt perquè m'he adonat que moltes coses que abans no podia fer amb el Power Point ara si que podré fer-les amb el Prezi. És una eina molt dinàmica que permet que les presentacions tinguin un altre punt de vista i no siguin només pantalles que van passant una darrere de l'altre. Crec que s'ha d'ensenyar a les escoles des de primària, ja que quan un cop es comença la ESO, i per tant els treballs i presentacions es tornen habituals, pot ser molt útil.

Us poso el que ha sigut el meu primer projecte de prova amb el Prezi. Espero que descobrir aquest programa, us sigui tant o més útil com ho ha estat per mi.

Prova 1 on Prezi

ITworldEdu

Avui hem assistit a una conferència al Cosmo Caixa sobre les TIC a les aules. Aquesta conferència ha estat dirigida  per l'Enrique Dans (@edans), un professor de Sistemes d'Informació de l'IE Bussines School. Ha fet un seguit d'investigacions centrades en els efectes de la tecnologia sobre les persones, les empreses i la societat en el seu conjunt. Es col·laborador de diaris i revistes i també té un bloc propi. La seva conferència s'ha contextualitzat en un moment de crisis com el que estem vivint ara mateix, on les xarxes socials poden ajudar a la difusió i promoció de les empreses tecnològiques que ofereixen solucions educatives.

Ha estat una conferència bastant entretinguda, ja que és un home amb molta facilitat per parlar, amb molta seguretat i capaç de captar l'atenció del públic en tot moment. Crec que es podria considerar un bon comunicador. 

Crec que el paper de les TIC a les escoles és i ha de ser cada vegada més important, perquè al cap i a la fi, les tecnologies són el nostre futur. Ni molt menys podran substituir el paper del mestre, és una persona i, per tant, amb unes característiques úniques que una màquina no pot tenir, però com a mestres hem d'aprendre a conviure amb aquests canvis, que ens poden proporcionar moltes ajudes i avantatges. Les TIC són una manera de que els infants puguin estar també en contacte amb el món exterior i puguin deixar anar la seva imaginació i creativitat. 

A continuació, us poso una pàgina amb un power on queda molt ben explicat la importància  de les TIC a l'escola. 

Les Tic a L'ESCOLA2

More PowerPoint presentations from Sebastia Capella Priu

">

L'Scratch

Aquesta setmana a l'assignatura de GITIC vam estar treballant amb un programa que utilitzen els nens de primària a les aules d'informàtica, i que serveix per crear animacions, l'Scratch. Quan parlem de programes d'aquest tipus, no és difícil relacionar-ho amb el concepte del constructivisme, on l'infant construeix el seu coneixement mitjançant la relació que té amb l'entorn. Aquesta activitat que sorgeix de la relació amb l'entorn, provoca un aprenentatge en el nen. L'alumne té la possibilitat d'experimentar amb una eina molt utilitzada com és l'ordinador. A continuació us poso un vídeo on queda tot molt més explicat de manera detallada i per professionals del tema.

 

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=61399&p_ex=tot%20sobre%20l'scratch

A mi personalment, em va costar bastant fer-lo servir al principi, bé i també al final. Quan ho vam començar a fer tota la classe junts semblava bastant fàcil perquè només havia d'anar seguint el que el professor deia, però un cop ens va deixar estona lliure per acabar el nostre projecte, em vaig embolicar tocant botons, i al final no va quedar com m'hauria agradat que quedés.

 És un material molt bo, ja que permet que un alumne faci animacions d'allò més simples. L'hem après a utilitzar en una única sessió de classe i per això no hem pogut acabar de veure totes les seves possibilitats. Tot i així, crec que els resultats són molt més bons quan se li dedica més temps, ja que en un principi potser costan una mica d'entendre. 

A continuació us poso també l'enllaç de la pàgina web de l'Scratch i també l'enllaç de la meva creació. Sincerament m'hagués agradat dedicar-hi més temps perquè el resultat no és el que esperava. 

http://scratch.mit.edu/

http://scratch.mit.edu/projects/laurablazquez20/2854429

Pearltrees

L'entrada d'avui va dedicada a un programa que he conegut fa poc, el Pearltrees. És una eina que té una funció molt semblant als marcadors socials. Es poden crear "arbres" de perles en les quals hi ha un enllaç web. Aquestes perles es poden agrupar per temàtiques, i aquests arbres es poden compartir en xarxes socials o blogs. També és possible conectar-los al nostre compte de twitter, incluir perles d'altres usuaris.

Nosaltres a l'aula el que hem fet, ha estat conèixer aquesta eina i començar a utilitzar-la. A continuació us poso l'enllac del meu exemple d'arbre.

Després del descobriment d'aquesta eina, crec que es pot utilitzar en diversos aspectes com:

1. Recopilar els nostres enllaços preferits per temàtiques.

2. Organitzar els recursos més utilitzats a les aules.

3. Realitzar recerques d'imatges, vídeos o documents de temes treballats a classe.

4. Elaborar esquemes o treballs de classificació.

5. Treballar de forma col·laborativa compartint recursos web. 

Crec que és una eina una mica complexa a la que se li ha de dedicar força temps per entendre-ho tot bé. 

La comunicació i les seves habilitats lingüístiques

Aquesta setmana a la classe de COED hem treballat la competència comunicativa i les quatre habilitats lingüístiques del llenguatge. 

Va ser una classe molt teòrica en la que no vam parar d'escriure, però de tant en tant ja va bé, així després les pròximes classes són més dinàmiques.

Doncs bé, la competència comunicativa es podria definir com la capacitat de comunicació d'una persona, és a dir, la capacitat de coneixement d'una llengua i l'habilitat per utilitzar-la en el context adequat. Aquesta competència té uns components o característiques que la fan possible: el domini del codi lingüístic, la situació comunicativa, saber produir i interpretar discursos o textos i millorar l'efectivitat de la comunicació. 

A part, hem de tenir presents les quatre habilitats lingüístiques que ens són indispensables per poder-nos comunicar en qualsevol situació. Aquestes habilitat són: llegir, escriure, parlar i escoltar. 

La primera, llegir, és un procés per comprendre un text escrit. Segons Isabel Solé a l'any 1992, llegir té 4 implicacions: és un procés actiu, consisteix en aconseguir un objectiu, és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text, i és implicar-se en un procés de predicció i inferència(1) continu. La segona habilitat, escriure, és un procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. La tercera, parlar, consisteix en expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació. Finalment, la quarta habilitat, escoltar, consisteix en comprendre un missatge a partir d'un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació. 

En realitat són conceptes molt bàsics, però que no ens aturem a pensar en ells perquè els donem per sapiguts, quan en realitat ens hauríem de plantejar perquè llegim, o sigui amb quins objectius, o que pretenc escoltant a una altra persona o simplement com escric, en quines regles em baso per escriure. Quan ensenyem a un infant a parlar o llegir, li ensenyem el simple fet de realitzar l'acció, però mai se li explica en que consisteix el que està començant a fer. Potser es faria massa complicat per un nen entendre-ho del tot, dependria de l'edat en que s'ensenyi. Tot i així, són conceptes que són necessaris saber. 

(1) Habilitat de compendre algún aspecte del text a partir del significat de ka resta, és a dir, del context. Seria sinònim de deduir.

Google Drive i les seves possibilitats

Bé, avui faré una mica de resum de dues sessions de Gitic.  Per començar, explicar l'eina principal utilitzada en aquestes sessions, el Google Drive. El Google Drive es va crear com a substitut o evolució del que fins fa res era el Google Docs. Permet crear, editar o pujar documents en línia de forma col·laborativa, és a dir, que poden formar part de la creació del document diverses persones. No fa falta tenir res instal·lat, tot està a Internet, i això permet que tots els documents no ocupin res de memòria de l'ordinador, sinó que tot estaria al "núvol". Això alhora permet que es pugui publicar a la xarxa mitjançant un enllaç "Publica al web", que farà que sempre que s'obri el document, es mostri la versió més actualitzada.

Doncs bé, a la primera classe vam estar treballant amb aquesta nova eina. Vam aprendre com crear un format de document, com insertar una taula, com compartir el document, fer comentaris o editar en línia.

A la segona sessió, hem seguit treballant amb això, però hem pogut ampliar els nostres coneixements, ja que em conegut diverses maneres d'insertar documents, formularis, vídeos, imatges, mapes i música al bloc, provinent o bé d'arxius del Google Drive o bé de la xarxa. Per afegir des d'una pàgina web hem utilitzat algunes pàgines com http://prezi.com/ per pujar vídeos o http://www.goear.com/ per pujar música. 

La veritat és que el Google Drive és una eina de molta utilitat que permet, una vegada la coneixes, oblidar-te dels antics documents del Word o l'Office i tenir-ho tot a mà, sense ocupar la memòria del teu ordinador. Al principi costa una mica d'entendre, però acabes veient que és molt fàcil i més quan només necessites crear te un compte de gmail vinculat a Google. Crec que seria important que s'ensenyessin aquestes eines a primària, ja que permetria que una vegada fossin més grans i haguessin de fer més quantitats de treballs en grups, s'estalviessin haver de quedar per concretar el treball. 

En el meu cas, que tot aixó ho he aprés un cop he estat a la universitat, crec que és important que els professors tinguin en compte aquests tipus de material des de ben aviat.

Cmaptools

Avui també hem conegut una aplicació per descarregar a l'ordinador, que pot ser mol útil durant els anys d'estudiant i un cop ja ets professor, que és el Cmaptools. Una aplicació que et permet crear mapes conceptuals en línia, i que per tant, estiguin visibles per tothom. És una aplicació fàcil d'utilitzar, i que va bé quan s'han de resumir molts conceptes en poc espai i de manera esquemàtica. 

Al principi m'ha costat bastant utilitzar-lo perquè és anar posant constantment enllaços, és a dir, a mesura que vas avançant has d'anar unint tot el que necessitis, per no trobar-te amb tot al final. Un cop ja entens com va és molt més fàcil del que sembla i bastant útil, ja que pots tenir un munt de pàgines necessàries per estudiar en un mateix lloc a un sol clic i no tens la necessitat d'imprimir tota la informació o no t'has de preocupar per si et deixes alguna cosa perquè no saps com descarregar-te-la.

Com a estudiant, crec que és una eina bastant interessant. És important que els infants sàpiguen des de que comencen a fer treballs, que és necessari que sintetitzin la informació, perquè així els serà molt més fàcil estudiar  més quantitat de conceptes.

Exemple de mapa conceptual:

http://cmapspublic3.ihmc.us/rid=1L1VVJFD6-FT2GMH-64/Mapa%20modul%202.cmap

La descripció

Aquesta entrada va dedicada a les sessions realitzades sobre la descripció, tema al que li hem donat molta importància a la assignatura. 

A la primera sessió vam començar escoltant diverses cançons, de molts estils i gèneres, i consistia en que mitjançant el que escoltàvem, havíem d'escriure que ens transmetia la cançó, que descrivia i de quina manera ho feia. No només vam escoltar cançons, sinó que també vam escoltar contes i poesies, vam veure un vídeo de l'anunci Summercat de l'estiu del 2009, i vam estar mirant poesia visual d'en Joan Brossa. A l'acabar l'activitat i donar les nostres opinions, vam passar a veure el que era la descripció, que podríem descriure com: un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges,etc. 
Es pot descriure des de la realitat fins els aspectes més abstractes. Hi ha dos tipus de descripció: la objectiva, on l'autor té una actitud imparcial i descriu amb la major precisió i objectivitat, i la subjectiva, on l'autor reflecteix el que li suggereix personalment. 

Al dia següent, vam seguir parlant de la descripció, però aquest cop havíem de descriure'ns a nosaltres sense cap tipus de guió, com nosaltres volguéssim. Quan cadascú va acabar amb la seva descripció, vam recollir-les totes i les vam distribuir per la classe, així a cadascú li tocava la descripció d'una altra persona. Es van llegir algunes en veu alta, i així vam poder comprovar que sense cap tipus de pauta, cadascú s'havia descrit d'una manera diferent. Alguns s'havien descrit només físicament, altres nomes personalment, altres posant una mica de cada, o simplement no havien utilitzat la narració, sinó que havien decidit fer-ho mitjançant rodolins. 

Les activitats no van ser totes molt fàcils. Al principi quan havíem de dir el que pensàvem del que llegíem o escoltàvem si, perquè és una activitat que és entretinguda de fer, però després quan vem passar a mirar les poesies visuals es va complicar. No és fàcil dir el que veus en una imatge, i menys si aquesta és abstracta i només apareixen, per exemple, dues lletres. 
Tot i així, crec que és una forma original de descripció i que sobre tot pot servir per la imaginació, ja que en la majoria de casos no està escrit el que vol dir realment, sinó que es deixa la resposta oberta a la opinió del lector. 

http://joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poesia_visual.htm 


L'activitat del segon dia va estar bé, perquè haviem d'escriure el que cada un pensa d'ell mateix, i després vam tenir la oportunitat de llegir sobre altres companys sense saber qui eren. Mitjançant l'investigació i la imaginació haviem de descobrir de qui parlava la descripció que teníem davant.

Per finalitzar, parlar de l'última activitat sobre la descripció. La classe va consistir en una exposició fotogràfica amb el nom de: Qui ets, tu? En aquesta exposició vam haver d'exposar unes fotografies a mida DINA- 4 que havíem realitzat nosaltres mateixos, i que representaven algun tret o característica d'un company de la classe. No era una activitat fàcil perquè ens hem conegut fa relativament poc, per sort contava amb una de les meves millors amigues entre els companys i vaig decidir triar-la a ella pel treball. No sé si ho vaig passar mes malament quan em descrivien a mi o quan vaig haver de explicar en veu alta el significat de la meva fotografia. Va ser molt entretingut perquè varies persones van ser descrites més d'un cop i així vam veure com una persona pot donar diverses impressions. A més a més, ens va servir per veure quines coses havíem treballat bé i quines altres havíem de treballar més perquè encara ens costaven, com per exemple la utilització de mot "paràsits", que són els típics mots que acostumem a repetir de manera involuntària i que no és fàcil desfer-se d'ells. 

Jo crec que són qüestions que anirem millorant durant aquests anys, perquè si el que volem és donar una bona imatge davant dels infants, pares o equips directius d'una escola, no ens queda més remei. A part, les nostres equivocacions passarien als nostres alumnes i, per tant, creixerien amb els nostres errors.

La veritat és que la descripció es una activitat interessant per realitzar a una classe. Com he dit anteriorment hi ha dos tipus de descripció, i encara que en una només es descrigui el que es veu a simple vista, la subjectiva permet que diverses persones que estiguin observant una mateixa cosa, i que hagin de descriure-la, tinguin opinions molt diferents sobre el que veuen i sobre el que això els hi transmet. La descripció en part serveix per veure fins a quin punt una persona es capaç de descriure una cosa, o fins a quin punt li arriba la imaginació.

Laura. 

Aprenent amb twitter

Bona tarda! 

A l'entrada d'avui us parlaré d'una classe que vaig tenir fa uns dies. 

La classe va consistir en conèixer una xarxa social molt popular actualment, el Twitter. Aquesta xarxa permet enviar missatges curts, Tweets, que es mostren a la pagina o perfil de l'usuari. Perquè un altre usuari pugui veure el tweet d'un altre, s'ha de subscriure a la seva pàgina, i això rep el nom de  seguir. Aquests missatges no són privats, però tot i així, es pot posar l'opció perquè només siguin vistos pels seguidors. En un principi aquesta pàgina era utilitzada principalment pels famosos, aquests anaven posant el que feien o pensaven i la resta del món ho podia veure. Actualment, és una de les xarxes més utilitzades i la fan servir milions de persones, conegudes i no conegudes. A part d'això, també vem veure que cada usuari té un nom i aquest ha d'anar introduït sempre per una @, i finalment per concloure els aspectes més bàsics del Twitter, dir que vem estar parlant durant una llarga estona d'alguns serveis que ofereix la xarxa com per exemple, els hashtag que és una aplicació que et serveix per posar etiquetes sobre el que estàs dient, i crear una comunitat de gent que utilitza la mateixa etiqueta en alguna ocasió. Aquestes etiquetes van introduïdes pel signe #. Enllaçant amb aquest últim tema, explicar que també vem conèixer una pàgina molt relacionada amb el Twitter, que ens permet utilitzar una última eina que són els Twubs. Els Twubs és una pàgina web que el que fa és crear comunitats de gent, al voltant dels hashtags. Gent amb els mateixos interessos pot veure, un cop s'ha unit a la comunitat que li interessa, com altres persones publiquen Tweets sobre el mateix tema. 

De fet, jo ja coneixia el Twitter des de fa molt temps, per tant moltes de les coses de les que es van parlar a classe ja em sonaven. Però si que és veritat que moltes vegades t'uneixes a una cosa sense gaire coneixement i vas fent, i classes com aquesta van bé per veure fins a quin punt pots arribar a saber. Potser el que em va interessar més de la classe va ser quan vem parlar dels Twubs, perquè mai havia sentit a parlar abans, i és interessant saber que a vegades un tema que t'interessa a tu, també li interessa a mig món més, i així pots saber que és el que opina la resta de gent.

Finalment, dir que com ja he dit anteriorment, el Twitter no és una eina nova per mi. L'he utilitzat fins ara, i així ho seguiré fent, però des d'un punt més educatiu m'ha ensenyat que no només em pot servir per posar el que em passa pel cap o "espiar" a famosos, sinó que puc seguir també a grans personalitats o  entitats educatives, que em proporcionin informació sobre la meva carrera i, per tant, sobre el meu futur.

Primeres classes

Fa uns dies vaig fer la primera entrada al bloc, però allò només era una simple presentació. Amb l'entrada d'avui dono per iniciat el meu bloc de veritat. No li donaré més rellevància a cap cosa en concret, només explicar una mica per sobre el que he fet aquests dies a les assignatures de COED i GITIC,les principals destinatàries de les meves entrades. Doncs bé, dir que aquests dies les classe de GITIC han estat destinades entre altres coses a explicar-nos una mica una eina que utilitzem diàriament que és el Google Chrome. Per resumir una mica, i que sigui més dinàmic, us poso l'enllaç on explica les seves utilitats. 

http://www.youtube.com/watch?v=GMTGoe6G0jU

La veritat és que la majoria de coses que vam estar treballant jo ja les coneixia i ja les tenia instalades al meu ordinador, tot i així sempre s'aprén alguna cosa nova.

També a la última sessió hem treballat sobre el Google Reader.

Per si no sabeu que és, explicar-vos que és una eina molt senzilla que permet redireccionar totes les novetats de webs o blocs preferits a una única pàgina, perquè no es perdi temps navegant per la xarxa. 

Ha sigut la primera vegada que he sentit a parlar sobre aquesta aplicació, perquè si que és veritat que ja l'havia vist en alguna pàgina web, però mai em vaig arribar a plantejar per a què servia. El fet de descobrir aplicacions com aquesta, em permet que a partir d'ara pugui accedir a tota la informació que necessito, sobre tot notícies de diaris, revistes o altres blogs, sense haver de moure'm jo per la xarxa. Només necessito inscriurem i tota la informació que sol·licito, m'anirà arribant diàriament al meu comte de correu. 

Fins aviat!

Presentació

Hola, 

sóc la Laura i tinc 18 anys, i ara mateix estic estudiant Educació Primària a Blanquerna.

He creat aquest bloc amb la finalitat d'anar explicant de tant en tant les activitats que realitzem a classe, les opinions que tinc sobre aquestes, i les conclusions que en puc treure entre altres coses.

Espero que us agradi, i que pugueu treure algun profit.

Laura (: