Translate

dissabte, 27 d’octubre del 2012

El Prezi i unes futures millors presentacions


 
A la publicació d'avui us parlaré del Prezi.
El Prezi és un programa o eina per fer presentacions que va molt més enllà del bàsic Power Point. Amb aquest, es poden compartir idees en el que actualment s'anomena la informàtica del núvol, on tot el que podem trobar a la xarxa d'Internet està a l'aire. És una eina de presentació amb intercanvi d'idees, ja que es pot permetre que altres persones puguin modificar la presentació on-line i la persona que l'ha creat pugui veure què canvia i com ho està fent en el mateix moment.  Cada usuari decideix la grandària de tots els aspectes que inclou, com també l'ordre en el que vol que apareguin. La presentació final es pot fer en el mateix navegador o amb una prèvia descarrega del projecte realitzat.
Afegir que el Prezi, que és un servei principalment gratuït, deixa triar la opció de descarregar la versió gratuïta i bàsica, una més avançada però també gratuïta a mestres i estudiants, i una última, la més avançada i amb més opcions, però de pagament.

Crec que és una eina molt bona. M'ha agradat molt perquè m'he adonat que moltes coses que abans no podia fer amb el Power Point ara si que podré fer-les amb el Prezi. És una eina molt dinàmica que permet que les presentacions tinguin un altre punt de vista i no siguin només pantalles que van passant una darrere de l'altre. Crec que s'ha d'ensenyar a les escoles des de primària, ja que quan un cop es comença la ESO, i per tant els treballs i presentacions es tornen habituals, pot ser molt útil.

Us poso el que ha sigut el meu primer projecte de prova amb el Prezi. Espero que descobrir aquest programa, us sigui tant o més útil com ho ha estat per mi.


dimecres, 24 d’octubre del 2012

ITworldEdu


Avui hem assistit a una conferència al Cosmo Caixa sobre les TIC a les aules. Aquesta conferència ha estat dirigida  per l'Enrique Dans (@edans), un professor de Sistemes d'Informació de l'IE Bussines School. Ha fet un seguit d'investigacions centrades en els efectes de la tecnologia sobre les persones, les empreses i la societat en el seu conjunt. Es col·laborador de diaris i revistes i també té un bloc propi. La seva conferència s'ha contextualitzat en un moment de crisis com el que estem vivint ara mateix, on les xarxes socials poden ajudar a la difusió i promoció de les empreses tecnològiques que ofereixen solucions educatives.

Ha estat una conferència bastant entretinguda, ja que és un home amb molta facilitat per parlar, amb molta seguretat i capaç de captar l'atenció del públic en tot moment. Crec que es podria considerar un bon comunicador. 

Crec que el paper de les TIC a les escoles és i ha de ser cada vegada més important, perquè al cap i a la fi, les tecnologies són el nostre futur. Ni molt menys podran substituir el paper del mestre, és una persona i, per tant, amb unes característiques úniques que una màquina no pot tenir, però com a mestres hem d'aprendre a conviure amb aquests canvis, que ens poden proporcionar moltes ajudes i avantatges. Les TIC són una manera de que els infants puguin estar també en contacte amb el món exterior i puguin deixar anar la seva imaginació i creativitat. 



A continuació, us poso una pàgina amb un power on queda molt ben explicat la importància  de les TIC a l'escola. 


Les Tic a L'ESCOLA2
">

L'Scratch


Aquesta setmana a l'assignatura de GITIC vam estar treballant amb un programa que utilitzen els nens de primària a les aules d'informàtica, i que serveix per crear animacions, l'Scratch. Quan parlem de programes d'aquest tipus, no és difícil relacionar-ho amb el concepte del constructivisme, on l'infant construeix el seu coneixement mitjançant la relació que té amb l'entorn. Aquesta activitat que sorgeix de la relació amb l'entorn, provoca un aprenentatge en el nen. L'alumne té la possibilitat d'experimentar amb una eina molt utilitzada com és l'ordinador. A continuació us poso un vídeo on queda tot molt més explicat de manera detallada i per professionals del tema. Edu3.cat
 



A mi personalment, em va costar bastant fer-lo servir al principi, bé i també al final. Quan ho vam començar a fer tota la classe junts semblava bastant fàcil perquè només havia d'anar seguint el que el professor deia, però un cop ens va deixar estona lliure per acabar el nostre projecte, em vaig embolicar tocant botons, i al final no va quedar com m'hauria agradat que quedés.
 És un material molt bo, ja que permet que un alumne faci animacions d'allò més simples. L'hem après a utilitzar en una única sessió de classe i per això no hem pogut acabar de veure totes les seves possibilitats. Tot i així, crec que els resultats són molt més bons quan se li dedica més temps, ja que en un principi potser costan una mica d'entendre. 
A continuació us poso també l'enllaç de la pàgina web de l'Scratch i també l'enllaç de la meva creació. Sincerament m'hagués agradat dedicar-hi més temps perquè el resultat no és el que esperava. 







divendres, 19 d’octubre del 2012

Pearltrees

L'entrada d'avui va dedicada a un programa que he conegut fa poc, el Pearltrees. És una eina que té una funció molt semblant als marcadors socials. Es poden crear "arbres" de perles en les quals hi ha un enllaç web. Aquestes perles es poden agrupar per temàtiques, i aquests arbres es poden compartir en xarxes socials o blogs. També és possible conectar-los al nostre compte de twitter, incluir perles d'altres usuaris.

Nosaltres a l'aula el que hem fet, ha estat conèixer aquesta eina i començar a utilitzar-la. A continuació us poso l'enllac del meu exemple d'arbre.

Després del descobriment d'aquesta eina, crec que es pot utilitzar en diversos aspectes com:

1. Recopilar els nostres enllaços preferits per temàtiques.
2. Organitzar els recursos més utilitzats a les aules.
3. Realitzar recerques d'imatges, vídeos o documents de temes treballats a classe.
4. Elaborar esquemes o treballs de classificació.
5. Treballar de forma col·laborativa compartint recursos web. 

Crec que és una eina una mica complexa a la que se li ha de dedicar força temps per entendre-ho tot bé. 

dissabte, 13 d’octubre del 2012

La comunicació i les seves habilitats lingüístiques

Aquesta setmana a la classe de COED hem treballat la competència comunicativa i les quatre habilitats lingüístiques del llenguatge. 
Va ser una classe molt teòrica en la que no vam parar d'escriure, però de tant en tant ja va bé, així després les pròximes classes són més dinàmiques.

Doncs bé, la competència comunicativa es podria definir com la capacitat de comunicació d'una persona, és a dir, la capacitat de coneixement d'una llengua i l'habilitat per utilitzar-la en el context adequat. Aquesta competència té uns components o característiques que la fan possible: el domini del codi lingüístic, la situació comunicativa, saber produir i interpretar discursos o textos i millorar l'efectivitat de la comunicació. 
A part, hem de tenir presents les quatre habilitats lingüístiques que ens són indispensables per poder-nos comunicar en qualsevol situació. Aquestes habilitat són: llegir, escriure, parlar i escoltar. 
La primera, llegir, és un procés per comprendre un text escrit. Segons Isabel Solé a l'any 1992, llegir té 4 implicacions: és un procés actiu, consisteix en aconseguir un objectiu, és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text, i és implicar-se en un procés de predicció i inferència(1) continu. La segona habilitat, escriure, és un procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. La tercera, parlar, consisteix en expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació. Finalment, la quarta habilitat, escoltar, consisteix en comprendre un missatge a partir d'un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació. 

En realitat són conceptes molt bàsics, però que no ens aturem a pensar en ells perquè els donem per sapiguts, quan en realitat ens hauríem de plantejar perquè llegim, o sigui amb quins objectius, o que pretenc escoltant a una altra persona o simplement com escric, en quines regles em baso per escriure. Quan ensenyem a un infant a parlar o llegir, li ensenyem el simple fet de realitzar l'acció, però mai se li explica en que consisteix el que està començant a fer. Potser es faria massa complicat per un nen entendre-ho del tot, dependria de l'edat en que s'ensenyi. Tot i així, són conceptes que són necessaris saber. 



(1) Habilitat de compendre algún aspecte del text a partir del significat de ka resta, és a dir, del context. Seria sinònim de deduir.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Google Drive i les seves possibilitats

Bé, avui faré una mica de resum de dues sessions de Gitic.  Per començar, explicar l'eina principal utilitzada en aquestes sessions, el Google Drive. El Google Drive es va crear com a substitut o evolució del que fins fa res era el Google Docs. Permet crear, editar o pujar documents en línia de forma col·laborativa, és a dir, que poden formar part de la creació del document diverses persones. No fa falta tenir res instal·lat, tot està a Internet, i això permet que tots els documents no ocupin res de memòria de l'ordinador, sinó que tot estaria al "núvol". Això alhora permet que es pugui publicar a la xarxa mitjançant un enllaç "Publica al web", que farà que sempre que s'obri el document, es mostri la versió més actualitzada.
Doncs bé, a la primera classe vam estar treballant amb aquesta nova eina. Vam aprendre com crear un format de document, com insertar una taula, com compartir el document, fer comentaris o editar en línia.


A la segona sessió, hem seguit treballant amb això, però hem pogut ampliar els nostres coneixements, ja que em conegut diverses maneres d'insertar documents, formularis, vídeos, imatges, mapes i música al bloc, provinent o bé d'arxius del Google Drive o bé de la xarxa. Per afegir des d'una pàgina web hem utilitzat algunes pàgines com http://prezi.com/ per pujar vídeos o http://www.goear.com/ per pujar música. 



La veritat és que el Google Drive és una eina de molta utilitat que permet, una vegada la coneixes, oblidar-te dels antics documents del Word o l'Office i tenir-ho tot a mà, sense ocupar la memòria del teu ordinador. Al principi costa una mica d'entendre, però acabes veient que és molt fàcil i més quan només necessites crear te un compte de gmail vinculat a Google. Crec que seria important que s'ensenyessin aquestes eines a primària, ja que permetria que una vegada fossin més grans i haguessin de fer més quantitats de treballs en grups, s'estalviessin haver de quedar per concretar el treball. 
En el meu cas, que tot aixó ho he aprés un cop he estat a la universitat, crec que és important que els professors tinguin en compte aquests tipus de material des de ben aviat.



Cmaptools


Avui també hem conegut una aplicació per descarregar a l'ordinador, que pot ser mol útil durant els anys d'estudiant i un cop ja ets professor, que és el Cmaptools. Una aplicació que et permet crear mapes conceptuals en línia, i que per tant, estiguin visibles per tothom. És una aplicació fàcil d'utilitzar, i que va bé quan s'han de resumir molts conceptes en poc espai i de manera esquemàtica. 

Al principi m'ha costat bastant utilitzar-lo perquè és anar posant constantment enllaços, és a dir, a mesura que vas avançant has d'anar unint tot el que necessitis, per no trobar-te amb tot al final. Un cop ja entens com va és molt més fàcil del que sembla i bastant útil, ja que pots tenir un munt de pàgines necessàries per estudiar en un mateix lloc a un sol clic i no tens la necessitat d'imprimir tota la informació o no t'has de preocupar per si et deixes alguna cosa perquè no saps com descarregar-te-la.
Com a estudiant, crec que és una eina bastant interessant. És important que els infants sàpiguen des de que comencen a fer treballs, que és necessari que sintetitzin la informació, perquè així els serà molt més fàcil estudiar  més quantitat de conceptes.

Exemple de mapa conceptual:

dissabte, 6 d’octubre del 2012

La descripció

Aquesta entrada va dedicada a les sessions realitzades sobre la descripció, tema al que li hem donat molta importància a la assignatura. 


A la primera sessió vam començar escoltant diverses cançons, de molts estils i gèneres, i consistia en que mitjançant el que escoltàvem, havíem d'escriure que ens transmetia la cançó, que descrivia i de quina manera ho feia. No només vam escoltar cançons, sinó que també vam escoltar contes i poesies, vam veure un vídeo de l'anunci Summercat de l'estiu del 2009, i vam estar mirant poesia visual d'en Joan Brossa. A l'acabar l'activitat i donar les nostres opinions, vam passar a veure el que era la descripció, que podríem descriure com: un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges,etc. 
Es pot descriure des de la realitat fins els aspectes més abstractes. Hi ha dos tipus de descripció: la objectiva, on l'autor té una actitud imparcial i descriu amb la major precisió i objectivitat, i la subjectiva, on l'autor reflecteix el que li suggereix personalment. 


Al dia següent, vam seguir parlant de la descripció, però aquest cop havíem de descriure'ns a nosaltres sense cap tipus de guió, com nosaltres volguéssim. Quan cadascú va acabar amb la seva descripció, vam recollir-les totes i les vam distribuir per la classe, així a cadascú li tocava la descripció d'una altra persona. Es van llegir algunes en veu alta, i així vam poder comprovar que sense cap tipus de pauta, cadascú s'havia descrit d'una manera diferent. Alguns s'havien descrit només físicament, altres nomes personalment, altres posant una mica de cada, o simplement no havien utilitzat la narració, sinó que havien decidit fer-ho mitjançant rodolins. 



Les activitats no van ser totes molt fàcils. Al principi quan havíem de dir el que pensàvem del que llegíem o escoltàvem si, perquè és una activitat que és entretinguda de fer, però després quan vem passar a mirar les poesies visuals es va complicar. No és fàcil dir el que veus en una imatge, i menys si aquesta és abstracta i només apareixen, per exemple, dues lletres. 
Tot i així, crec que és una forma original de descripció i que sobre tot pot servir per la imaginació, ja que en la majoria de casos no està escrit el que vol dir realment, sinó que es deixa la resposta oberta a la opinió del lector. 

http://joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poesia_visual.htm 



L'activitat del segon dia va estar bé, perquè haviem d'escriure el que cada un pensa d'ell mateix, i després vam tenir la oportunitat de llegir sobre altres companys sense saber qui eren. Mitjançant l'investigació i la imaginació haviem de descobrir de qui parlava la descripció que teníem davant.



Per finalitzar, parlar de l'última activitat sobre la descripció. La classe va consistir en una exposició fotogràfica amb el nom de: Qui ets, tu? En aquesta exposició vam haver d'exposar unes fotografies a mida DINA- 4 que havíem realitzat nosaltres mateixos, i que representaven algun tret o característica d'un company de la classe. No era una activitat fàcil perquè ens hem conegut fa relativament poc, per sort contava amb una de les meves millors amigues entre els companys i vaig decidir triar-la a ella pel treball. No sé si ho vaig passar mes malament quan em descrivien a mi o quan vaig haver de explicar en veu alta el significat de la meva fotografia. Va ser molt entretingut perquè varies persones van ser descrites més d'un cop i així vam veure com una persona pot donar diverses impressions. A més a més, ens va servir per veure quines coses havíem treballat bé i quines altres havíem de treballar més perquè encara ens costaven, com per exemple la utilització de mot "paràsits", que són els típics mots que acostumem a repetir de manera involuntària i que no és fàcil desfer-se d'ells. 
Jo crec que són qüestions que anirem millorant durant aquests anys, perquè si el que volem és donar una bona imatge davant dels infants, pares o equips directius d'una escola, no ens queda més remei. A part, les nostres equivocacions passarien als nostres alumnes i, per tant, creixerien amb els nostres errors.


La veritat és que la descripció es una activitat interessant per realitzar a una classe. Com he dit anteriorment hi ha dos tipus de descripció, i encara que en una només es descrigui el que es veu a simple vista, la subjectiva permet que diverses persones que estiguin observant una mateixa cosa, i que hagin de descriure-la, tinguin opinions molt diferents sobre el que veuen i sobre el que això els hi transmet. La descripció en part serveix per veure fins a quin punt una persona es capaç de descriure una cosa, o fins a quin punt li arriba la imaginació.


Laura.