CONCLUSIONS

Avui puc donar per acabat el que ha estat el meu blog durant aquest primer semestre com a estudiant d'educació primària a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna). Doncs bé, durant aquest semestre el meu treball ha estat escriure un blog sobre diverses activitats que realitzàvem a classe de dues assignatures d'un mòdul, COED i GITIC, dues assignatures molt diferents però a la vegada amb molts punts en comú que no he pogut veure fins haver-les realitzat. 

Un bon exemple d'això seria una de les últimes activitats realitzades a classe: el bon comunicador. Sobre aquesta activitat us poso l'enllaç de l'entrada que vaig fer fa uns dies on queda tot explicat detalladament. Així una mica en resum i per veure la clara relació, dir que tot va començar quan un dia a COED vam haver-nos de llegir el llibre "Com parlar bé en públic". A partir d'aqui i de diversos exercicis, vam haver d'aplicar la teoria d'aquest llibre sobre una persona a la que per grups consideréssim un "bon comunicador". Després ho mostràvem a la resta de la classe amb un o diversos suports apresos a GITIC. 

Al principi penses que es farà molt difícil poder relacionar tots els conceptes entre les dues matèries. Els plans d'estudis et semblen totalment diferents, però després veus que moltes coses guarden relació entre elles, i que al final has assumit tots els objectius que et vas proposar al principi. 

Crec com ja he dit a moltes de les meves entrades, que és molt important en els dies en que vivim, uns dies d'una societat amb canvis constants, que els futurs mestres aprofitem que hem nascut en uns anys de tecnologia i que ho poguem aplicar a classe. És evident que la tecnologia està en el nostre dia a dia, i per això és important que estiguem envoltats d'ella, perquè el que nosaltres sapiguem i utilitzem, serà el que aprendran els infants. Però un mestre no només ha de saber tot això, sinó que també ha de saber comunicar-se amb claredat perquè tots els alumnes entenguin tot el que diu. Per això crec que ha estat molt útil tornar a treballar amb materials digitals, que potser ja coneixia però mai m'havia arribat a plantejar la seva funció a les escoles, i també treballar la comunicació, sense la qual segurament no podríem relacionar-nos ni establir relacions amb altres persones.

Ha estat molt interessant barrejar les dues assignatures per treballar aspectes que quasi no recordava, però que ara vec que són realment importants pel meu futur com a mestra. 

Per donar per acabat el blog, us poso algunes entrades de cada assignatura que vull destacar.


COED
- La comunicació i les seves habilitats lingüístiques
- La descripció

GITIC
- Les TIC i les TAC
- Identitat i territori
- L'Scratch
- Google Drive i les seves possibilitats

Gràcies.

El bon comunicador

Al llarg de tot el semestre a les classes de COED hem treballat quines característiques ha de tenir un bon comunicador. No és gens fàcil decidir-se per una persona a la que nosaltres considerem un bon comunicador, ja que per uns ho pot ser i per altres no. Sense cap dubte, per mi és un gran comunicador en Quim Monzó. Quan ho vaig dir a principi de semestre a classe no tothom hi va estar d'acord, ja que algunes persones van considerar que ho podia ser escribint però no parlant, a causa de diferents ticks facials. 

Dies més tard  vam haver dentregar el treball del llibre "Com parlar bé en públic". En aquest llibre s'explica molt detalladament les tècniques que ha de seguir una persona davant una presentació en públic. No es tracta només del que es mostra al públic, que és un factor molt important, sinó també de tot el treball que hi ha darrere. A la classe vam treballar en grups per concloure entre tots el que creiem que havia de tenir un bon comunicador per denominar-lo com a tal. Aquestes van ser les nostres conclusions:

1. Ha de dominar el tema del que parla.

2. Ha de ser natural i mantenir una postura correcte.

3. Ha de mirar al públic en general.

4. Ha de fer el que públic se senti involucrat.

5. Ha de captar l'atenció del públic repetint el missatge principal diverses vegades.

6. Ha d'utilitzar mitjans audiovisuals per donar suport a la paraula i ser creatiu.

7. Ha d'utilitzar frases curtes i clares amb pauses i silencis.

8. Ha de mantenir un to i una velocitat adequats.

9. Ha de preparar-se un guió.

10. Ha de fer una bona estructura del discurs.

Per acabar amb aquest tema, l'última activitat realitzada a classe va ser l'investigació d'una persona a la que considerem un bon comunicador. Havíem d'explicar mitjançant algun suport treballat a classe de GITIC perquè la persona que havíem escollit consideràvem que comunicava bé. El meu grup vam triar a la Pilar Rahola, i mitjançant un prezi, vam llegir els seus tuits, el seu blog, les seves notícies i vam veure diversos videos. Així vam arribar a la conclusió que si és una bona comunicadora.

Totes aquestes activitats ens han servit per veure com hem d'aconseguir parlar davant d'un públic.

Les TIC i les TAC

Avui hem parlat de la importància de les TIC i les TAC a les escoles. 

Hi hagut diferents maneres d'interpretar aquestes tecnologies segons els anys avancen, tot i que l'objectiu de totes ha estat una dinàmica en que l'alumne li diu al mestre si està aprenent i l'assignatura avança amb l'infant. Les maneres que han existit d'interpretar les tecnologies són les següents:

1. L'ordinador pot ser el mestre: tot el que es necessitava es posava a l'ordinador perquè no es necessita la figura del mestre per aprendre. Era la idea de futur de l'escola allà cap els anys 70, però aquesta no va ser possible.

2. L'ordinador com alumne: és una idea sorgida del pensament constructivista que es basa en que un infant construeix el seu coneixements a partir de les interaccions amb l'entorn, en aquest cas l'ordinador. El rol de l'infant més actiu.

3. L'ordinador com a laboratori: l'ordinador proporciona eines a l'infant i aquest aprèn descobrint i amb el que veu, per tant, amb les seves interaccions. 

4. L'ordinador com a eina de treball: l'infant pot crear textos, dibuixos, vídeos, àudios...i utilitza l'ordinador per accedir a la informació, publicarla i comentarla

Aquest últim és la opció més triada a les escoles actuals tot i que en algun lloc l'ordinador s'utilitza com a mestre. 

Després vam passar a descobrir tot de pàgines amb ús educatiu que estan a l'abast dels mestres, no només perquè puguin utilitzar el material ja penjat al "núvol", sinó que també perquè puguin pujar el seu propi material per compartir-lo amb altres professionals. Tot seguit, algunes de les pàgines:

XTEC
EDU365
CACERES DEL TRESOR

De totes les que vam veure havíem de triar una i treballar sobre aquesta. Per acabar, una captura de pantalla de la meva activitat. 

Les tecnologies estan cada vegada més presents en les nostres vides, i amb la importància que té l'escola en la cultura com a principal centre d'aprenentatge, s'ha d'anar adaptant als canvis que es presenten. És important que els que estem estudiant per ser mestres tinguem algun punt de referència per no trobar-nos perduts quan comencem a exercir la professió. Aquestes pàgines constantment actualitzades són una eina molt interessant perquè l'alumne segueixi utilitzant un ordinador com a suport en el seu aprenentatge. 

UNESCO I ISTE

A la classe d'avui hem estat parlant de l'adquisició de competències per l'ús de les tecnologies per part dels mestres i de l'alumnat. L'activitat ha consistit en la lectura d'uns documents de la UNESCO i de la ISTE sobre això. Per poder-ho explicar tot millor, tot seguit us poso una presentació.

Com ja he dit a diverses de les meves entrades, en el món canviant en que vivim és important que tan mestres com estudiants tinguin unes competències bàsiques sobre el paper de les tecnologies a les escoles. Per sort jo he crescut en una societat que des de ben petita m'ha volgut relacionar amb aquestes tecnologies, però hi ha mestres més grans que no han tingut la mateixa sort que jo i que, per tant, no ensenyen aquestes competències als seus alumnes. Com a futura mestra, soc conscient del paper, cada cop més protagonista, que juguen les tecnologies dins les nostres aules.

El codi oral: la recitació

A la classe d'avui de COED hem començat les recitacions de poemes. La recitació és un art que es fa mitjançant el codi oral. Amb aquest codi es treballa el canal auditiu i rebem la informació successivament. Moltes de les expressions que diem són espontànies, així que podem rectificar el que diem però no esborrar-ho. És una comunicació immediata en el temps i l'espai i hi ha una interacció entre el parlant i el qui l'escolta. Tot i que l'activitat era oral, per poder recitar un poema primer s'ha d'haver escrit. A continuació us faig una petita síntesi del codi escrit perquè pugueu veure les diferències. Doncs bé, el codi escrit és visual, la percepció és simultània perquè rebem tota la informació alhora. És una comunicació més elaborada, ja que ens permet la seva modificació, alhora que és diferida perquè no la rebem en el mateix temps i espai. És una comunicació duradora, perquè les lletres escrites perduren, i no hi ha una interacció entre dos subjectes.

L'activitat realitzada consistia en que cadascú triava un poema i l'havia de recitar davant de tota la classe. Els poemes no podien estar repetits, ni ser poemes que haguessin estat versionats com a cançó. Obviament, el poema havia de ser en català. 

Després d'una llarga tria, vaig acabar recitant el poema: Què és l'amor? de Marià Aguiló. Dic llarga tria perquè no va ser fàcil. Primer vaig triar un poema que va agafar una altra persona abans que jo, era un poema que m'agradava molt de Clementina Arderiu, així que vaig haver de triar el que tenia com a segona opció, però aquest no m'acabava de convèncer. Finalment, quan ja havia triat l'últim abans de començar amb l'activitat, vaig adonar-me que ja el feia una altra companya.

A continuació us poso el poema que vaig recitar. 

Què és l'amor?

Què és l'amor, nina em preguntes?

Senyal que no l'has sentit; 

i amb mes pobres comparances, 

com te'l podré definir? 

No en parla el mestre a l'escola,

ni en la llar se'n parla als fills, 

i als quinze anys l'amor arriba 

sobtat com un terbolí. 

L'amor és el pa de vida

que el cor troba en est exil; 

l'únic bé que deixà traure 

Déu a Adam del Paradís. 

Se sent com una harmonia

que conforta l'esperit, 

dolça com la veu dels àngels, 

pura com el seu somrís.

Mes no hi ha instrument que puga
est cant del cel fer sentir,
fins que el cor se torna una arpa
que ressona en altre pit.

La recitació no em va sortir molt malament. Quan assajava a casa li donava un to teatral que clar estava, no em va sortir en el moment clau. Tot i així, vaig passar menys nervis dels que pensava, crec que la majoria em van sortir de cop quan vaig veure que no era la única que feia aquest poema. Pel que fa a altres aspectes a destacar, doncs dir que crec que la meva posició va ser la correcta. Em vaig posicionar bastant recte i vaig fer petits moviments amb les mans, tot i que hauria estat bé que li donés encara més moviment. No sóc molt bona fent aquest tipus d'activitats, però poc a poc vaig perdent la vergonya que fa uns anys em caracteritzava.

Com ja he dit en alguna entrada anterior, és important saber parlar bé en públic, i aquest tipus d'activitats ens serveixen per practicar pel nostre futur com a mestres. No és el mateix parlar davant de nens que davant d'un grup de persones de la teva edat o més grans, però l'experiència mai no va malament. 

Taxonomia de Bloom

Vam treballar a classe fa uns dies una teoria bastant interessant que es va desenvolupar fa anys sobre el procés de l'aprenentatge. A continuació, us explico una mica de que parla.

Benjamín Bloom va desenvolupar la seva taxonomia d’objectius educatius que era una eina per estructurar i comprendre el procés d’aprenentatge. Aquesta taxonomia encaixava amb el domini psicològic cognitiu amb el qual es processa informació, coneixement i habilitats mentals. També segueix el procés del pensament, és a dir, no entenem un concepte si primer no el recordem i de manera molt semblant no podem aplicar coneixements o conceptes si no els entenem. Bloom va descriure cada categoria amb un substantiu i les va organitzar en ordre ascendent, d’inferior a superior. Anys més tard aquesta taxonomia es va revisar i es van produir modificacions, els substantius van passar a ser verbs com per exemple: recordar, entendre, aplicar, analitzar, avaluar o crear. Es va revisar novament per poder digitalitzar aquesta taxonomia.

Tot seguit, adjunto la imatge de quadre on tots aquests verbs surten classificats i relacionats amb activitats útils per la seva aplicació. 

Doncs a partir  de la lectura del document on queda explicada i resumida tota la taxonomia, ens van proposar fer un resum on quedés tot explicat en poques línies, i també una taula on relacionéssim els verbs clau amb activitats realitzades a l'aula i amb activitats que podríem proposar als infants. 

A partir de fer aquests treballs t'adones que la majoria de coses que fem tenen un "perquè", un motiu o una explicació de perquè es fan així o perquè reaccionem d'una manera o d'una altra segons el que fem. 

IDENTITAT I TERRITORI

Fa uns dies vam començar les exposicions d'Identitat i Territori. La meva parella, la Marta Barrera, i jo vam ser les segones en exposar. Era un treball que portàvem treballant des de fa bastant temps i que va complir les nostres expectatives.

El treball consistia en trobar una relació entre una identitat i el seu territori. En el nostre cas vam triar l'identitat catalana en el territori de la televisió. Vam agafar una sèrie, un programa d'entreteniment i uns dibuixos animats, i el que vam fer va ser intentar trobar quina relació d'influència hi havia entre el subjecte televisiu i la nostra societat, la catalana. 

Doncs bé, en el cas de la sèrie vam decidir triar "El cor de la ciutat". Amb aquest exemple vam veure que hi havia efectivament una influència mútua, perquè s'havien ambientat en un barri de la ciutat de Barcelona i en els seus veïns com a trama principal, però alhora, ens mostra una sèrie de valors o temes que podem trobar-nos en el nostre dia a dia i que ens ajuden a saber com podem reaccionar. El mateix vam poder demostrar amb el programa triat, APM?, on es mostren vídeos d'actualitat tan catalana com espanyola i, finalment, els dibuixos infantils de "Les tres bessones", ambientats en tres nenes catalanes a les quals els hi passen una sèrie d'aventures i moltes d'aquestes ens mostren parts importants de la nostra cultura. 

El que havíem de fer amb aquest treball era mostrar diverses eines de treball apreses a les classes de GITIC. En el nostre cas vam triar el Prezi, un programa del que ja vaig parlar a una entrada fa temps. Vam creure que era el programa més adient per la nostra presentació, on també havíem de mostrar com havíem aprés que ha de ser un bon comunicador.

No va ser un treball fàcil, ja que vam haver de dedicar-li moltes estones sobre tot al principi quan planificàvem o quan vam començar amb l'edició de vídeos amb el Movie Maker, perquè no és difícil el fet de tallar-los sinó el fet de trobar el video adient pel que vols dir. Pel que fa a l'exposició, crec que ens va sortir bastant bé, però no ens va donar temps d'acabar-la. El timbre de finalització va sonar quan nomes ens quedaven per dir dues paraules. Però després parlant amb el públic vam saber que havia agradat bastant i que ho havíem fet molt bé.

Crec que haver de fer exposicions davant d'un públic és molt important per tothom, no només per aquelles persones que els hi costa parlar en públic sinó també per aquelles persones que en un futur o en el present es dediquen a feines  on estan en contacte amb un públic constantment. És important, com crec que ja vaig dir un cop, que a les escoles es doni importància a que els alumnes aprenguin a parlar correctament en públic.

A continuació un poso el treball que vaig exposar amb la meva parella. Espero que us agradi.



Engaixats a la caixa