Translate

diumenge, 25 de novembre del 2012

IDENTITAT I TERRITORI

Fa uns dies vam començar les exposicions d'Identitat i Territori. La meva parella, la Marta Barrera, i jo vam ser les segones en exposar. Era un treball que portàvem treballant des de fa bastant temps i que va complir les nostres expectatives.

El treball consistia en trobar una relació entre una identitat i el seu territori. En el nostre cas vam triar l'identitat catalana en el territori de la televisió. Vam agafar una sèrie, un programa d'entreteniment i uns dibuixos animats, i el que vam fer va ser intentar trobar quina relació d'influència hi havia entre el subjecte televisiu i la nostra societat, la catalana. 

Doncs bé, en el cas de la sèrie vam decidir triar "El cor de la ciutat". Amb aquest exemple vam veure que hi havia efectivament una influència mútua, perquè s'havien ambientat en un barri de la ciutat de Barcelona i en els seus veïns com a trama principal, però alhora, ens mostra una sèrie de valors o temes que podem trobar-nos en el nostre dia a dia i que ens ajuden a saber com podem reaccionar. El mateix vam poder demostrar amb el programa triat, APM?, on es mostren vídeos d'actualitat tan catalana com espanyola i, finalment, els dibuixos infantils de "Les tres bessones", ambientats en tres nenes catalanes a les quals els hi passen una sèrie d'aventures i moltes d'aquestes ens mostren parts importants de la nostra cultura. 


El que havíem de fer amb aquest treball era mostrar diverses eines de treball apreses a les classes de GITIC. En el nostre cas vam triar el Prezi, un programa del que ja vaig parlar a una entrada fa temps. Vam creure que era el programa més adient per la nostra presentació, on també havíem de mostrar com havíem aprés que ha de ser un bon comunicador.

No va ser un treball fàcil, ja que vam haver de dedicar-li moltes estones sobre tot al principi quan planificàvem o quan vam començar amb l'edició de vídeos amb el Movie Maker, perquè no és difícil el fet de tallar-los sinó el fet de trobar el video adient pel que vols dir. Pel que fa a l'exposició, crec que ens va sortir bastant bé, però no ens va donar temps d'acabar-la. El timbre de finalització va sonar quan nomes ens quedaven per dir dues paraules. Però després parlant amb el públic vam saber que havia agradat bastant i que ho havíem fet molt bé.

Crec que haver de fer exposicions davant d'un públic és molt important per tothom, no només per aquelles persones que els hi costa parlar en públic sinó també per aquelles persones que en un futur o en el present es dediquen a feines  on estan en contacte amb un públic constantment. És important, com crec que ja vaig dir un cop, que a les escoles es doni importància a que els alumnes aprenguin a parlar correctament en públic.

A continuació un poso el treball que vaig exposar amb la meva parella. Espero que us agradi.



Engaixats a la caixa



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada