Translate

dimecres, 28 de novembre de 2012

El codi oral: la recitació

A la classe d'avui de COED hem començat les recitacions de poemes. La recitació és un art que es fa mitjançant el codi oral. Amb aquest codi es treballa el canal auditiu i rebem la informació successivament. Moltes de les expressions que diem són espontànies, així que podem rectificar el que diem però no esborrar-ho. És una comunicació immediata en el temps i l'espai i hi ha una interacció entre el parlant i el qui l'escolta. Tot i que l'activitat era oral, per poder recitar un poema primer s'ha d'haver escrit. A continuació us faig una petita síntesi del codi escrit perquè pugueu veure les diferències. Doncs bé, el codi escrit és visual, la percepció és simultània perquè rebem tota la informació alhora. És una comunicació més elaborada, ja que ens permet la seva modificació, alhora que és diferida perquè no la rebem en el mateix temps i espai. És una comunicació duradora, perquè les lletres escrites perduren, i no hi ha una interacció entre dos subjectes.
L'activitat realitzada consistia en que cadascú triava un poema i l'havia de recitar davant de tota la classe. Els poemes no podien estar repetits, ni ser poemes que haguessin estat versionats com a cançó. Obviament, el poema havia de ser en català. 
Després d'una llarga tria, vaig acabar recitant el poema: Què és l'amor? de Marià Aguiló. Dic llarga tria perquè no va ser fàcil. Primer vaig triar un poema que va agafar una altra persona abans que jo, era un poema que m'agradava molt de Clementina Arderiu, així que vaig haver de triar el que tenia com a segona opció, però aquest no m'acabava de convèncer. Finalment, quan ja havia triat l'últim abans de començar amb l'activitat, vaig adonar-me que ja el feia una altra companya.


A continuació us poso el poema que vaig recitar. 

Què és l'amor?

Què és l'amor, nina em preguntes?

Senyal que no l'has sentit; 
i amb mes pobres comparances, 
com te'l podré definir? 



No en parla el mestre a l'escola,

ni en la llar se'n parla als fills, 
i als quinze anys l'amor arriba 
sobtat com un terbolí. 



L'amor és el pa de vida

que el cor troba en est exil; 
l'únic bé que deixà traure 
Déu a Adam del Paradís. 



Se sent com una harmonia

que conforta l'esperit, 
dolça com la veu dels àngels, 
pura com el seu somrís.


Mes no hi ha instrument que puga
est cant del cel fer sentir,
fins que el cor se torna una arpa
que ressona en altre pit.


La recitació no em va sortir molt malament. Quan assajava a casa li donava un to teatral que clar estava, no em va sortir en el moment clau. Tot i així, vaig passar menys nervis dels que pensava, crec que la majoria em van sortir de cop quan vaig veure que no era la única que feia aquest poema. Pel que fa a altres aspectes a destacar, doncs dir que crec que la meva posició va ser la correcta. Em vaig posicionar bastant recte i vaig fer petits moviments amb les mans, tot i que hauria estat bé que li donés encara més moviment. No sóc molt bona fent aquest tipus d'activitats, però poc a poc vaig perdent la vergonya que fa uns anys em caracteritzava.

Com ja he dit en alguna entrada anterior, és important saber parlar bé en públic, i aquest tipus d'activitats ens serveixen per practicar pel nostre futur com a mestres. No és el mateix parlar davant de nens que davant d'un grup de persones de la teva edat o més grans, però l'experiència mai no va malament. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada