CONCLUSIONS

Avui puc donar per acabat el que ha estat el meu blog durant aquest primer semestre com a estudiant d'educació primària a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna). Doncs bé, durant aquest semestre el meu treball ha estat escriure un blog sobre diverses activitats que realitzàvem a classe de dues assignatures d'un mòdul, COED i GITIC, dues assignatures molt diferents però a la vegada amb molts punts en comú que no he pogut veure fins haver-les realitzat. 

Un bon exemple d'això seria una de les últimes activitats realitzades a classe: el bon comunicador. Sobre aquesta activitat us poso l'enllaç de l'entrada que vaig fer fa uns dies on queda tot explicat detalladament. Així una mica en resum i per veure la clara relació, dir que tot va començar quan un dia a COED vam haver-nos de llegir el llibre "Com parlar bé en públic". A partir d'aqui i de diversos exercicis, vam haver d'aplicar la teoria d'aquest llibre sobre una persona a la que per grups consideréssim un "bon comunicador". Després ho mostràvem a la resta de la classe amb un o diversos suports apresos a GITIC. 

Al principi penses que es farà molt difícil poder relacionar tots els conceptes entre les dues matèries. Els plans d'estudis et semblen totalment diferents, però després veus que moltes coses guarden relació entre elles, i que al final has assumit tots els objectius que et vas proposar al principi. 

Crec com ja he dit a moltes de les meves entrades, que és molt important en els dies en que vivim, uns dies d'una societat amb canvis constants, que els futurs mestres aprofitem que hem nascut en uns anys de tecnologia i que ho poguem aplicar a classe. És evident que la tecnologia està en el nostre dia a dia, i per això és important que estiguem envoltats d'ella, perquè el que nosaltres sapiguem i utilitzem, serà el que aprendran els infants. Però un mestre no només ha de saber tot això, sinó que també ha de saber comunicar-se amb claredat perquè tots els alumnes entenguin tot el que diu. Per això crec que ha estat molt útil tornar a treballar amb materials digitals, que potser ja coneixia però mai m'havia arribat a plantejar la seva funció a les escoles, i també treballar la comunicació, sense la qual segurament no podríem relacionar-nos ni establir relacions amb altres persones.

Ha estat molt interessant barrejar les dues assignatures per treballar aspectes que quasi no recordava, però que ara vec que són realment importants pel meu futur com a mestra. 

Per donar per acabat el blog, us poso algunes entrades de cada assignatura que vull destacar.


COED
- La comunicació i les seves habilitats lingüístiques
- La descripció

GITIC
- Les TIC i les TAC
- Identitat i territori
- L'Scratch
- Google Drive i les seves possibilitats

Gràcies.

El bon comunicador

Al llarg de tot el semestre a les classes de COED hem treballat quines característiques ha de tenir un bon comunicador. No és gens fàcil decidir-se per una persona a la que nosaltres considerem un bon comunicador, ja que per uns ho pot ser i per altres no. Sense cap dubte, per mi és un gran comunicador en Quim Monzó. Quan ho vaig dir a principi de semestre a classe no tothom hi va estar d'acord, ja que algunes persones van considerar que ho podia ser escribint però no parlant, a causa de diferents ticks facials. 

Dies més tard  vam haver dentregar el treball del llibre "Com parlar bé en públic". En aquest llibre s'explica molt detalladament les tècniques que ha de seguir una persona davant una presentació en públic. No es tracta només del que es mostra al públic, que és un factor molt important, sinó també de tot el treball que hi ha darrere. A la classe vam treballar en grups per concloure entre tots el que creiem que havia de tenir un bon comunicador per denominar-lo com a tal. Aquestes van ser les nostres conclusions:

1. Ha de dominar el tema del que parla.

2. Ha de ser natural i mantenir una postura correcte.

3. Ha de mirar al públic en general.

4. Ha de fer el que públic se senti involucrat.

5. Ha de captar l'atenció del públic repetint el missatge principal diverses vegades.

6. Ha d'utilitzar mitjans audiovisuals per donar suport a la paraula i ser creatiu.

7. Ha d'utilitzar frases curtes i clares amb pauses i silencis.

8. Ha de mantenir un to i una velocitat adequats.

9. Ha de preparar-se un guió.

10. Ha de fer una bona estructura del discurs.

Per acabar amb aquest tema, l'última activitat realitzada a classe va ser l'investigació d'una persona a la que considerem un bon comunicador. Havíem d'explicar mitjançant algun suport treballat a classe de GITIC perquè la persona que havíem escollit consideràvem que comunicava bé. El meu grup vam triar a la Pilar Rahola, i mitjançant un prezi, vam llegir els seus tuits, el seu blog, les seves notícies i vam veure diversos videos. Així vam arribar a la conclusió que si és una bona comunicadora.

Totes aquestes activitats ens han servit per veure com hem d'aconseguir parlar davant d'un públic.

El codi oral: la recitació

A la classe d'avui de COED hem començat les recitacions de poemes. La recitació és un art que es fa mitjançant el codi oral. Amb aquest codi es treballa el canal auditiu i rebem la informació successivament. Moltes de les expressions que diem són espontànies, així que podem rectificar el que diem però no esborrar-ho. És una comunicació immediata en el temps i l'espai i hi ha una interacció entre el parlant i el qui l'escolta. Tot i que l'activitat era oral, per poder recitar un poema primer s'ha d'haver escrit. A continuació us faig una petita síntesi del codi escrit perquè pugueu veure les diferències. Doncs bé, el codi escrit és visual, la percepció és simultània perquè rebem tota la informació alhora. És una comunicació més elaborada, ja que ens permet la seva modificació, alhora que és diferida perquè no la rebem en el mateix temps i espai. És una comunicació duradora, perquè les lletres escrites perduren, i no hi ha una interacció entre dos subjectes.

L'activitat realitzada consistia en que cadascú triava un poema i l'havia de recitar davant de tota la classe. Els poemes no podien estar repetits, ni ser poemes que haguessin estat versionats com a cançó. Obviament, el poema havia de ser en català. 

Després d'una llarga tria, vaig acabar recitant el poema: Què és l'amor? de Marià Aguiló. Dic llarga tria perquè no va ser fàcil. Primer vaig triar un poema que va agafar una altra persona abans que jo, era un poema que m'agradava molt de Clementina Arderiu, així que vaig haver de triar el que tenia com a segona opció, però aquest no m'acabava de convèncer. Finalment, quan ja havia triat l'últim abans de començar amb l'activitat, vaig adonar-me que ja el feia una altra companya.

A continuació us poso el poema que vaig recitar. 

Què és l'amor?

Què és l'amor, nina em preguntes?

Senyal que no l'has sentit; 

i amb mes pobres comparances, 

com te'l podré definir? 

No en parla el mestre a l'escola,

ni en la llar se'n parla als fills, 

i als quinze anys l'amor arriba 

sobtat com un terbolí. 

L'amor és el pa de vida

que el cor troba en est exil; 

l'únic bé que deixà traure 

Déu a Adam del Paradís. 

Se sent com una harmonia

que conforta l'esperit, 

dolça com la veu dels àngels, 

pura com el seu somrís.

Mes no hi ha instrument que puga
est cant del cel fer sentir,
fins que el cor se torna una arpa
que ressona en altre pit.

La recitació no em va sortir molt malament. Quan assajava a casa li donava un to teatral que clar estava, no em va sortir en el moment clau. Tot i així, vaig passar menys nervis dels que pensava, crec que la majoria em van sortir de cop quan vaig veure que no era la única que feia aquest poema. Pel que fa a altres aspectes a destacar, doncs dir que crec que la meva posició va ser la correcta. Em vaig posicionar bastant recte i vaig fer petits moviments amb les mans, tot i que hauria estat bé que li donés encara més moviment. No sóc molt bona fent aquest tipus d'activitats, però poc a poc vaig perdent la vergonya que fa uns anys em caracteritzava.

Com ja he dit en alguna entrada anterior, és important saber parlar bé en públic, i aquest tipus d'activitats ens serveixen per practicar pel nostre futur com a mestres. No és el mateix parlar davant de nens que davant d'un grup de persones de la teva edat o més grans, però l'experiència mai no va malament. 

IDENTITAT I TERRITORI

Fa uns dies vam començar les exposicions d'Identitat i Territori. La meva parella, la Marta Barrera, i jo vam ser les segones en exposar. Era un treball que portàvem treballant des de fa bastant temps i que va complir les nostres expectatives.

El treball consistia en trobar una relació entre una identitat i el seu territori. En el nostre cas vam triar l'identitat catalana en el territori de la televisió. Vam agafar una sèrie, un programa d'entreteniment i uns dibuixos animats, i el que vam fer va ser intentar trobar quina relació d'influència hi havia entre el subjecte televisiu i la nostra societat, la catalana. 

Doncs bé, en el cas de la sèrie vam decidir triar "El cor de la ciutat". Amb aquest exemple vam veure que hi havia efectivament una influència mútua, perquè s'havien ambientat en un barri de la ciutat de Barcelona i en els seus veïns com a trama principal, però alhora, ens mostra una sèrie de valors o temes que podem trobar-nos en el nostre dia a dia i que ens ajuden a saber com podem reaccionar. El mateix vam poder demostrar amb el programa triat, APM?, on es mostren vídeos d'actualitat tan catalana com espanyola i, finalment, els dibuixos infantils de "Les tres bessones", ambientats en tres nenes catalanes a les quals els hi passen una sèrie d'aventures i moltes d'aquestes ens mostren parts importants de la nostra cultura. 

El que havíem de fer amb aquest treball era mostrar diverses eines de treball apreses a les classes de GITIC. En el nostre cas vam triar el Prezi, un programa del que ja vaig parlar a una entrada fa temps. Vam creure que era el programa més adient per la nostra presentació, on també havíem de mostrar com havíem aprés que ha de ser un bon comunicador.

No va ser un treball fàcil, ja que vam haver de dedicar-li moltes estones sobre tot al principi quan planificàvem o quan vam començar amb l'edició de vídeos amb el Movie Maker, perquè no és difícil el fet de tallar-los sinó el fet de trobar el video adient pel que vols dir. Pel que fa a l'exposició, crec que ens va sortir bastant bé, però no ens va donar temps d'acabar-la. El timbre de finalització va sonar quan nomes ens quedaven per dir dues paraules. Però després parlant amb el públic vam saber que havia agradat bastant i que ho havíem fet molt bé.

Crec que haver de fer exposicions davant d'un públic és molt important per tothom, no només per aquelles persones que els hi costa parlar en públic sinó també per aquelles persones que en un futur o en el present es dediquen a feines  on estan en contacte amb un públic constantment. És important, com crec que ja vaig dir un cop, que a les escoles es doni importància a que els alumnes aprenguin a parlar correctament en públic.

A continuació un poso el treball que vaig exposar amb la meva parella. Espero que us agradi.



Engaixats a la caixa

La comunicació i les seves habilitats lingüístiques

Aquesta setmana a la classe de COED hem treballat la competència comunicativa i les quatre habilitats lingüístiques del llenguatge. 

Va ser una classe molt teòrica en la que no vam parar d'escriure, però de tant en tant ja va bé, així després les pròximes classes són més dinàmiques.

Doncs bé, la competència comunicativa es podria definir com la capacitat de comunicació d'una persona, és a dir, la capacitat de coneixement d'una llengua i l'habilitat per utilitzar-la en el context adequat. Aquesta competència té uns components o característiques que la fan possible: el domini del codi lingüístic, la situació comunicativa, saber produir i interpretar discursos o textos i millorar l'efectivitat de la comunicació. 

A part, hem de tenir presents les quatre habilitats lingüístiques que ens són indispensables per poder-nos comunicar en qualsevol situació. Aquestes habilitat són: llegir, escriure, parlar i escoltar. 

La primera, llegir, és un procés per comprendre un text escrit. Segons Isabel Solé a l'any 1992, llegir té 4 implicacions: és un procés actiu, consisteix en aconseguir un objectiu, és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text, i és implicar-se en un procés de predicció i inferència(1) continu. La segona habilitat, escriure, és un procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. La tercera, parlar, consisteix en expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació. Finalment, la quarta habilitat, escoltar, consisteix en comprendre un missatge a partir d'un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació. 

En realitat són conceptes molt bàsics, però que no ens aturem a pensar en ells perquè els donem per sapiguts, quan en realitat ens hauríem de plantejar perquè llegim, o sigui amb quins objectius, o que pretenc escoltant a una altra persona o simplement com escric, en quines regles em baso per escriure. Quan ensenyem a un infant a parlar o llegir, li ensenyem el simple fet de realitzar l'acció, però mai se li explica en que consisteix el que està començant a fer. Potser es faria massa complicat per un nen entendre-ho del tot, dependria de l'edat en que s'ensenyi. Tot i així, són conceptes que són necessaris saber. 

(1) Habilitat de compendre algún aspecte del text a partir del significat de ka resta, és a dir, del context. Seria sinònim de deduir.

La descripció

Aquesta entrada va dedicada a les sessions realitzades sobre la descripció, tema al que li hem donat molta importància a la assignatura. 

A la primera sessió vam començar escoltant diverses cançons, de molts estils i gèneres, i consistia en que mitjançant el que escoltàvem, havíem d'escriure que ens transmetia la cançó, que descrivia i de quina manera ho feia. No només vam escoltar cançons, sinó que també vam escoltar contes i poesies, vam veure un vídeo de l'anunci Summercat de l'estiu del 2009, i vam estar mirant poesia visual d'en Joan Brossa. A l'acabar l'activitat i donar les nostres opinions, vam passar a veure el que era la descripció, que podríem descriure com: un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges,etc. 
Es pot descriure des de la realitat fins els aspectes més abstractes. Hi ha dos tipus de descripció: la objectiva, on l'autor té una actitud imparcial i descriu amb la major precisió i objectivitat, i la subjectiva, on l'autor reflecteix el que li suggereix personalment. 

Al dia següent, vam seguir parlant de la descripció, però aquest cop havíem de descriure'ns a nosaltres sense cap tipus de guió, com nosaltres volguéssim. Quan cadascú va acabar amb la seva descripció, vam recollir-les totes i les vam distribuir per la classe, així a cadascú li tocava la descripció d'una altra persona. Es van llegir algunes en veu alta, i així vam poder comprovar que sense cap tipus de pauta, cadascú s'havia descrit d'una manera diferent. Alguns s'havien descrit només físicament, altres nomes personalment, altres posant una mica de cada, o simplement no havien utilitzat la narració, sinó que havien decidit fer-ho mitjançant rodolins. 

Les activitats no van ser totes molt fàcils. Al principi quan havíem de dir el que pensàvem del que llegíem o escoltàvem si, perquè és una activitat que és entretinguda de fer, però després quan vem passar a mirar les poesies visuals es va complicar. No és fàcil dir el que veus en una imatge, i menys si aquesta és abstracta i només apareixen, per exemple, dues lletres. 
Tot i així, crec que és una forma original de descripció i que sobre tot pot servir per la imaginació, ja que en la majoria de casos no està escrit el que vol dir realment, sinó que es deixa la resposta oberta a la opinió del lector. 

http://joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poesia_visual.htm 


L'activitat del segon dia va estar bé, perquè haviem d'escriure el que cada un pensa d'ell mateix, i després vam tenir la oportunitat de llegir sobre altres companys sense saber qui eren. Mitjançant l'investigació i la imaginació haviem de descobrir de qui parlava la descripció que teníem davant.

Per finalitzar, parlar de l'última activitat sobre la descripció. La classe va consistir en una exposició fotogràfica amb el nom de: Qui ets, tu? En aquesta exposició vam haver d'exposar unes fotografies a mida DINA- 4 que havíem realitzat nosaltres mateixos, i que representaven algun tret o característica d'un company de la classe. No era una activitat fàcil perquè ens hem conegut fa relativament poc, per sort contava amb una de les meves millors amigues entre els companys i vaig decidir triar-la a ella pel treball. No sé si ho vaig passar mes malament quan em descrivien a mi o quan vaig haver de explicar en veu alta el significat de la meva fotografia. Va ser molt entretingut perquè varies persones van ser descrites més d'un cop i així vam veure com una persona pot donar diverses impressions. A més a més, ens va servir per veure quines coses havíem treballat bé i quines altres havíem de treballar més perquè encara ens costaven, com per exemple la utilització de mot "paràsits", que són els típics mots que acostumem a repetir de manera involuntària i que no és fàcil desfer-se d'ells. 

Jo crec que són qüestions que anirem millorant durant aquests anys, perquè si el que volem és donar una bona imatge davant dels infants, pares o equips directius d'una escola, no ens queda més remei. A part, les nostres equivocacions passarien als nostres alumnes i, per tant, creixerien amb els nostres errors.

La veritat és que la descripció es una activitat interessant per realitzar a una classe. Com he dit anteriorment hi ha dos tipus de descripció, i encara que en una només es descrigui el que es veu a simple vista, la subjectiva permet que diverses persones que estiguin observant una mateixa cosa, i que hagin de descriure-la, tinguin opinions molt diferents sobre el que veuen i sobre el que això els hi transmet. La descripció en part serveix per veure fins a quin punt una persona es capaç de descriure una cosa, o fins a quin punt li arriba la imaginació.

Laura.